La disrupció de la Intel·ligència Artificial (IA) és avui indiscutible en gairebé tots els àmbits de la nostra societat. Els recents avenços en grans Models de Llenguatge Natural i IA Generativa han situat aquesta tecnologia en el focus de totes les mirades i han evidenciat el seu immens potencial. No obstant això, altres models de IA ja estan profundament integrats en el nostre dia a dia, sovint de manera imperceptible. És el cas, per exemple, de l’assistència a la conducció de vehicles, les recomanacions de música que consumim, els continguts que ens mostren les xarxes socials o la publicitat que veiem diàriament.
Avui dia, la IA està contribuint a augmentar de forma dràstica la productivitat i l’automatització de molts dels processos i les tasques que realitzem tant en l’àmbit personal com laboral, i s’espera que aquesta tendència s’accentuï encara més ens els propers anys. Fins i tot, la IA està jugant un paper clau en la generació de nou coneixement mitjançant la generació d’hipòtesis artificials que estan accelerant nous descobriments que, sense aquesta tecnologia, s’hauria trigat molts anys en assolir. Això inclou el descobriment de noves proteïnes, el suport en diagnòstics mèdics i avenços en l’experimentació amb noves fonts d’energia, entre molts d’altres.
Si bé el gran potencial i els beneficis de la IA són clars, al mateix temps també comporta una sèrie de riscos que no es poden ignorar. La Unió Europea (UE) ha estat pionera a l’hora de legislar l’ús d’aquesta tecnologia i, recentment, s’ha anunciat un acord entre els governs dels EUA i Europa per treballar conjuntament en la seva regulació, un anunci al que s’han sumat Canadà i l’Argentina, entre altres. Per tant, és fonamental que des de qualsevol sector, però sobretot des de l’àmbit públic, es garanteixi que l’ús de la IA es realitzi sota principis ètics, minimitzant riscos i protegint els drets humans.
Aquest component ètic i de seguretat és crucial, especialment en del sector públic. Cal tenir molta cura amb l’ús de la IA quan es tracta de gestionar documents, dades personals o informació sensible. Des de l’administració, estem centrats en l’anonimització i la clusterització de dades sensibles per a les inferències que es realitzen amb IA. Per a projectes més complexos, es contracten llicències de tipus Enterprise, que inclouen clàusules que garanteixen que la informació i les dades queden dins de l’entorn Tenant o Cloud del domini contractat pel servei. Són dades volàtils utilitzades només en la inferència de la IA i d’aquesta manera s’evita que les empreses proveïdores tinguin accés o puguin utilitzar-les per re-entrenar models o vendre-les a tercers. Una altra solució de seguretat que grans administracions ja han començat a aplicar és l’allotjament de models Open Source en servidors propis, tot i que aquesta opció presenta dificultats d’escalabilitat a nivell local.
Ara bé, ¿què poden fer les administracions locals per introduir la IA en el seu servei públic? Igual que en qualsevol empresa, i tenint en compte que les administracions han de ser també exemples d’eficiència i productivitat, el primer pas és proporcionar formació en l’ús de la IA i dotar els treballadors públics d’eines d’IA que els acompanyin en les seves tasques habituals. Tota la cadena de valor del sector públic, des de programadors i planificadors fins a administratius, operaris i directius, pot beneficiar-se de l’ús de la IA per millorar la productivitat, automatitzar processos i augmentar l’eficiència.
A més, les administracions locals poden començar a implementar projectes pilot vinculats a la IA que es puguin escalar en el futur. Un bon exemple és el cas de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), que ja té en producció un xatbot d’atenció ciutadana basat en IA per atendre i resoldre dubtes sobre el nou suport d’accés al transport públic, la T-Metropolitana. Aquest xatbot està connectat amb API’s a GPT-4o i està especialitzat en tota la documentació -pública i sense dades sensibles- de la T-Metropolitana, incloent manuals per als operadors d’atenció ciutadana, continguts web i documentació sobre preguntes freqüents (FAQ) d’aquest producte. Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) també té ja en producció a la seva pàgina web una eina molt similar centrada en oferir informació sobre l’estat del servei i els trajectes de la seva xarxa ferroviària.
Es recomana que les administracions locals es recolzin en col·laboracions amb centres tecnològics, fundacions i universitats especialitzats en aquests camps per desenvolupar projectes conjunts més complexos, que puguin beneficiar-se de fons de finançament. Ja hi ha moltes iniciatives en l’àmbit públic que estan en fase de desenvolupament i prova, que van des de l’atenció ciutadana fins a projectes d’analítica i predicció per millorar la planificació i el manteniment de serveis públics, així com iniciatives per facilitar la gestió administrativa, especialment en l’àmbit de la contractació publica i la detecció del frau. Per exemple, des d’AMB Informació i Serveis ja s’està treballant amb projectes recolzats amb subvencions publiques per desenvolupar models IA de predictibilitat de la xarxa de transport i mobilitat metropolitana de Barcelona, amb l’objectiu d’obtenir eines avançades que millorin la planificació i la informació del servei de transport públic i micro-mobilitat.
Tanmateix, cap d’aquests projectes seria viable sense una governança adequada de les dades. Un projecte d’IA no pot tenir èxit sense una excel·lent gestió de les dades. No es tracta només de disposar de bases de dades, sinó de situar les dades al centre de les organitzacions, aplicant processos, polítiques i tecnologies que garanteixin la qualitat, l’eficiència i l’accessibilitat de la informació. Per això, és fonamental desplegar arquitectures adequades per a l’allotjament, ingesta i preparació de dades, amb els recursos tècnics i humans necessaris. Encara que aquest és un repte considerable, és important deixar clar que aquest és el punt de partida que han de seguir les administracions per assolir una prestació més eficient dels serveis públics, una presa de decisions més informada i una relació més personalitzada, satisfactòria i transparent amb la ciutadania.
En paral·lel, la Generalitat de Catalunya, al costat de l’Estat i la UE, també està incentivant el desplegament dels Espais de Dades, una infraestructura clau per afavorir la compartició de dades entre entitats públiques i privades de manera federada, segura i estandarditzada. En el cas del sector privat, amb participació igualment d’ens públics, també s’estan coordinant aquests espais de dades entorn a iniciatives com per exemple: Gaia-X. El propòsit dels Data Space és crear entorns que facilitin la interoperabilitat de les dades, oferint una estructura on els actors participants puguin compartir informació sense perdre el control sobre ella, garantint la seva privadesa i respectant els drets associats a les dades. La importància d’aquestes ecosistemes de dades compartides no només rau en els beneficis tecnològics i operatius, sinó també en el desenvolupament de models de governança i viabilitat econòmica. La participació conjunta d’empreses i institucions és clau, ja que sense una federació comuna, acordada, regulada, econòmicament viable i el màxim d’estandarditzada ni el sector privat ni el públic podran aprofitar plenament el valor de les dades, i, per tant, el potencial transformador de la Intel·ligència Artificial.
