La Intel·ligència Artificial (IA) s’ha convertit en una política d’estat. Els Estats Units prioritzen els principis del capital, deixant en mans privades totes les decisions importants. La llibertat (de fer diners) de l’individu per sobre de tot. La Xina, en canvi, controla, per via de l’estat omnipresent, els avenços i usos de la IA, seguint l’ètica oriental de prioritzar els objectius col·lectius per sobre dels personals (ets un bon ciutadà?). I enmig d’ambdues, Europa cerca el seu lloc. Un encaix que permeti combinar els drets individuals i el benestar social que caracteritzen els principis comuns europeus, amb la innovació tecnològica i la valorització de les dades. Durant una dècada, aquesta cerca ha semblat incapaç, ineficient i infructuosa, amb un parell d’excepcions dignes de menció.
La més rellevant contribució Europea ha estat la GDPR. Una legislació ambiciosa i exigent en la gestió de dades personals que obliga les dues superpotències alternatives a reconsiderar les seves posicions de màxims. Marcar l’agenda mundial de la gestió de dades és una fita sense precedents en el camp dels drets digitals. Més enllà de la GDPR, falta per veure si les guies d’ús ètic i confiable de la IA, promoguts per la Comissió Europea (HLEG-AI Guidelines) i, en especial, la legislació que es prepara per a l’àmbit europeu (AI Act) tindran èxit o no.
Però més enllà d’aquestes contribucions ètiques i legislatives, què més pot aportar Europa?
Fins al 2022, semblava que el teixit investigador europeu, distribuït, lligat a la docència i als fons competitius, era incapaç de mantenir el ritme de les entitats centralitzades i hiperespecialitzades dels EUA i la Xina. El món, abocat a què unes poques empreses americanes i xineses (p. ex., OpenAI i DeepMind) marquessin l’agenda pública i industrial de la IA, davant l’aparent indiferència del secretisme xinès. Competir amb empreses que tenen processos àgils, mancats de burocràcia i consideracions ètiques, és complicat. Més encara quan el valor de les contribucions es mesura en impacte sobre l’opinió pública. Gastar milions de dòlars per l’entrenament d’un model d’IA només per poder tenir el més car de tots? Oh, yeah!
Europa no ha entrat en aquest joc, amb raó, tot i que disposa d’una infraestructura computacional adequada. D’una banda, els centres públics de supercomputació, ben regulats, no poden competir en flexibilitat a la cursa de màrqueting que és la IA del segle XXI. De l’altra, la limitada rellevància científica de fer models d’IA més grans simplement perquè podem no justifica l’enorme despesa mediambiental i econòmica associada.
Així les coses, la IA més impressionant semblava destinada a ser una tecnologia controlada per uns pocs, amb un model de negoci basat en la subscripció, i on els models entrenats són la més preuada propietat empresarial. Models privatius com GPT3 (per la generació automàtica de text) o DALL-e (per la generació automàtica d’imatges) semblaven inabastables. Fins al 2022. Aquest any ho ha canviat tot. Una iniciativa finançada per institucions de recerca franceses, amb la participació d’investigadors de més de seixanta nacionalitats (BigScience), va entrenar un model de llenguatge natural de la mida de GPT3. A la primavera va ser alliberat BLOOM, el més gran model de llenguatge natural d’ús públic i gratuït. Qualsevol individu o empresa pot superar el test de Turing amb l’ordinador de sobretaula. Però això no és tot. A l’agost, Stability.AI, una empresa europea, va invertir 600K€ a entrenar un model generador d’imatges anomenat StableDiffusion, assolint resultats comparables a DALL-E2, per tot seguit alliberar-lo, permetent l’ús públic i comercial del model. La comunitat va explotar, i la popularitat de l’eina ja ha superat la dels models privatius existents, posant Stability.AI al centre de l’escenari. Ja es parla d’ofertes mil-milionàries per la companyia, fet que ajudarà a capgirar la mentalitat dominant que deia «un model d’IA privat és més valuós que un de públic».
BLOOM i StableDiffusion són eines que habilitaran la creació d’iniciatives públiques i privades en tots els sectors relacionats amb el llenguatge natural i la imatge. Seran la llavor de molts productes i serveis que veurem aparèixer en les nostres vides durant 2023, revolucionant sectors com l’audiovisual, l’art, la publicitat, l’atenció personal i l’entreteniment. Però això no és tot. BLOOM i StableDiffusion han influenciat la filosofia imperant dels seus competidors. En un moviment reactiu, OpenAI va alliberar al setembre el codi i el model de Whisper, un transcriptor de veu a text, capaç d’interpretar accents enrevessats en 52 idiomes (on el català és el desè que millor funciona). La taca d’oli dels models oberts comença a estendre’s.
La vIA Europea ha trigat a arribar, i es podria considerar el 2022 com l’any del seu naixement. Una via de codi i models oberts, on la innovació és democratitzada i accessible, superant vells dogmes sobre el control dels recursos, i avançant cap a una competició meritocràtica amb principis ètics. Falta per veure fins a quin punt la burocràcia europea assumirà i donarà suport a aquest camí.
Ara bé, queda per fer el més complicat. Hi ha una pila d’aspectes ètics i legals a considerar, derivats d’entrenar, alliberar i usar aquests models, que ara reclamen atenció urgent. Europa està cridada a jugar un paper essencial, balancejant drets fonamentals, equitat i progrés social. Preguntes com, és legítim que un model aprengui de dades amb copyright? És compatible això amb la supervivència de sectors com l’artístic i el cultural? És adient fer servir models entrenats sobre dades que reflecteixen els pitjors biaixos de la nostra societat, reproduint i perpetuant la discriminació? Les respostes que trobem a aquestes preguntes marcaran el futur de la IA i de la nostra societat. La disponibilitat de models oberts permet que ens puguem posar treballar a resoldre aquests reptes des d’avui, però també ens obliga a no deixar-ho per demà.
