El 13 de desembre de 2023 es va celebrar un Taller sobre Formació en IA a Catalunya, organitzat per CIDAI i AIRA. El taller va reunir professionals del sector acadèmic, industrial i administració. En aquest article es recullen les principals conclusions del debat.
L’ecosistema català en IA, sustentat per la generació de coneixement i el talent
Catalunya és actualment un dels pols europeus més destacats en Intel·ligència Artificial. Amb uns forta base acadèmica de llarga tradició, les universitats i centres de recerca i tecnològics del país compten amb 28 grups de recerca SGR intensius en IA de 13 entitats diferents, que lideren la generació de coneixement internacionalment, i generen abundant talent. Aquest talent, combinat amb la demanda creixent de professionals en el sector digital, i la implantació creixent d’empreses tecnològiques o la creació de noves start ups “deep tech”, és la pedra angular de l’ecosistema que fa de la IA com un sector estratègic per al creixement econòmic i la millora de la vida de les persones. Segons l’informe “La intel·ligència artificial a Catalunya”[1], elaborat per ACCIÓ en col·laboració amb la Secretaria de Polítiques Digitals a través del CIDAI, s’identifiquen fins a 488 empreses que treballen en IA al nostre país, de les quals el 44% son start ups, i 24 són spin offs creades des de grups de recerca. Aquestes empreses facturen més de 2.000 milions d’euros (0,8% del PIB català) i generen prop de 15.000 llocs de treball. A Catalunya podem observar un fenòmen similar a l’experimentat al Quebec durant la primera dècada del segle, amb un punt d’inflexió l’any 2013 amb la creació del laboratori MILA[2], on institucions acadèmiques fortes amb una gran capacitat de generar talent, associades amb la industria com a ocupador d’aquest talent i motor d’innovació, amb el suport del govern, fan del Quebec com un hub global reconegut per la recerca i la innovació en IA. Amb la posada en marxa de l’estratègia Catalonia.ai[3], impulsada pel Govern de la Generalitat de Catalunya l’any 2020, el país disposa d’un full de ruta que potencia la IA centrada en el talent com a motor de creixement, ambicionant un model de sobirania tecnològica.
L’oferta formativa i la demanda de perfils en IA a Catalunya
Les universitats catalanes, han incorporat programes formatius de màster i doctorat centrats en la IA i l’enginyeria de dades, a més dels ja existents en diversos àmbits de les TIC. Aquests programes no només ofereixen una base teòrica sòlida, sinó que també inclouen pràctiques en empreses i projectes de recerca aplicada. Això permet als estudiants desenvolupar competències importants, com l’aprenentatge automàtic, el processament del llenguatge natural i la visió artificial, que són molt valorades en el mercat laboral. La indústria catalana està experimentant una transformació significativa amb l’adopció de la IA per millorar la competitivitat en sectors com la salut, l’automoció, el turisme i la logística entre d’altres. Aquesta demanda ha provocat que les empreses busquin activament professionals formats en aquest camp. Segons dades recents, es preveu que el mercat de treball en IA a Catalunya creixi de manera exponencial en els pròxims anys, amb un increment notable en les ofertes laborals[4].
L’oferta formativa actual no és suficient per satisfer la demanda. L’oferta formativa tècnica reglada és limitada amb aproximadament 8.000 persones/any formades, en contrast amb tota l’oferta reglada que son +55.000 persones/any. Les universitats haurien d’adequar la seva oferta docent a la demanda del mercat, augmentant el nombre de places en els graus d’aquest àmbit, o creant nous màsters. Les necessitats no són només en volum sinó en contingut. Hi ha una necessitat per millorar l’oferta per fer-la més flexible i adaptable a la pròpia evolució de la tecnologia. És destacable la implicació d’empreses en alguns cursos de grau, però també s’evidencia la necessitat d’incrementar el rol de les empreses en assignatures curriculars (via pràctiques externes o treballs finals de grau/màster) i la participació d’aquestes empreses proposant nous reptes i participant, en general en la definició de la temàtica formativa adequant-la a les necessitats futures de l’empresa. Per altra banda, les empreses valoren les capacitats tècniques dels professionals formats a l’acadèmia, però fan palesa la necessitat de perfils més funcionals, amb competències complementàries (soft skills) per saber adaptar els models d’IA a la realitat del negoci i el context del client (cal desenvolupar capacitats de gestió de projecte, vendes, comunicació, aspectes legals i ètics …) En certs casos s’observa una sobre demanda de capacitats. No cal “super-herois” ni que tots els perfils siguin per a graduats universitaris. Les ofertes d’ocupació han de ser adequades a les necessitats.
Necessitat d’especialització sectorial i reskilling
Hi ha una necessitat per la formació continuada, amb especialització sectorial i reskilling, i també per formació en IA en altres nivells de l’oferta formativa pública, com ara la formació professional. El reskilling és clau per poder satisfer la demanda creixent de talent per part de les empreses. Actualment la IA s’ha convertit en una eina de millora competitiva de tots els sectors econòmics. L’oferta de micro-graus o microcredencials per part de les universitats és un factor clau en la “formació al llarg de la vida”. L’acadèmia del futur ha de permetre formar en IA professionals d’altres especialitats per facilitar l’adopció en el seu sector. Per altra banda, els professionals en IA han de tenir instruments per posar-se al dia, així com per adquirir competències complementàries. Les empreses valoren que l’oferta formativa pugui ser ràpida i àgil i amb diversitat de formats per a una millor adaptació a les necessitats (programes intensius d’1 any, postgraus, microcredencials, bootcamps, cursos presencials, online i “in Company”…)
Reptes
L’oferta actual de talent és limitada, mentre que la necessitat de talent per part de les empreses està en augment, fins al punt que algunes veuen limitat el seu creixement. Paral·lelament, la formació tècnica reglada es troba limitada en termes de capacitat màxima d’alumnat i manca de flexibilitat, a causa d’una gestió administrativa elevada i recursos econòmics insuficients per a una actualització i ampliació adequades per satisfer aquesta demanda creixent. Això planteja un repte en la captació i retenció de talent tant a les universitats com al sector públic. L’acceleració en l’evolució tecnològica al voltant de la IA genera el repte d’adaptar l’oferta formativa en IA a la realitat demandada pel mercat. A més, hi ha la necessitat d’automatitzar processos operatius i de negoci mitjançant l’adopció de la IA.
Catalunya és un país de PIMEs, i existeix una barrera en l’accés al talent per part de les petites empreses les quals no poden competir amb les grans en atraure aquest talent. És per tant un repte introduir les PIMEs a l’equació. És un repte potenciar la coordinació i col·laboració amb l’ecosistema d’innovació i les agrupacions empresarials del territori, com PIMEC, CECOT i FOMENT per dissenyar instruments per apropar i consolidar la innovació en IA a les empreses.
Hi ha un repte de passar de la producció de coneixement a la generació de productes basats en IA. La recerca que es fa a Catalunya no impacta amb la mateixa intensitat en innovació i la transferència de les Tecnologies generades a producció. Aquesta situació provoca una fuga de talent i de generadors de coneixement fora del territori, la qual cosa també penalitza l’ecosistema de formació local. Les grans empreses internacionals d’IA ofereixen contractes altament competitius, però això posa el coneixement generat al país al Servei de tercers. Cal treballar per continuar la integració d’aquestes empreses al territori, fent que estableixen laboratoris a Catalunya, i oferint instruments de copropietat en base a la transferència de talent. Per altra banda, cal apostar per l’emprenedoria oferint facilitats al talent jove per crear start-ups establertes localment. Per això cal fomentar mecanismes de capitalització d’aquestes iniciatives.
La IA Generativa impactarà en la formació i l’activitat dels perfils més tècnics, però aquests seguiran sent necessaris. L’impacte implicarà sobretot un redisseny de les seves activitats entorn a la programació, ja que la IA generativa podrà facilitar la realització i validació de les activitats més rutinàries, i farà possible una major dedicació a tasques de més valor afegit.
[1] “La Intel·ligència Artificial a Catalunya”, Informe d’ACCIÓ, 2024. https://www.accio.gencat.cat/ca/serveis/banc-coneixement/cercador/BancConeixement/eic-la-intelligencia-artificial-a-catalunya
[2] MILA és el Montreal Institute for Learning Algorithms https://mila.quebec/en
[3] Estratègia d’Intel·ligència Artificial de Catalunya – Catalonia.AI. https://politiquesdigitals.gencat.cat/ca/economia/catalonia-ai/
[4] Digital Talent Overview 2024. https://mobileworldcapital.com/en/trends/digital-talent-overview-2024/
