Impossible no estar preocupats amb la intel·ligència artificial
Estem en un període de “hype” generalitzat al voltant de la intel·ligència artificial, especialment tot allò que té a veure amb la IA generativa.
Estem inundats de titulars sobre nous models de IA i demostracions diàries de les seves capacitats. A més a més podem experimentar-ho de primera mà, gràcies a un ampli ventall d’eines a la nostra disposició.
En aquest context apareixen noves paraules com la “AInxiety” (ansietat relacionada amb la IA) i la “FOBO” (Fear of Becoming Obsolete o la por a la obsolescència). Aquesta ansietat i aquesta por afecta tant les organitzacions com, a títol més individual, a les persones treballadores que en formen part.
El normal és posar-nos a córrer cap a la IA, però amb aquestes presses és fàcil que deixem de reflexionar sobre com ens volem relacionar amb la IA.
Adoptar o adaptar-se a la intel·ligència artificial?
El filòsof Josep Maria Esquirol en el seu darrer llibre afirma que “per potent que sigui una tecnologia i per molt que tendeixi a esdevenir sistema, la clau és adoptar-la i no adaptar-s’hi”
Adaptar-se a una tecnologia, en aquest cas la intel·ligència artificial, és “fer-se proletari i servent d’un sistema impersonal”. En altres paraules vol dir que acceptem, sense massa pensament crític i obviant algunes preguntes importants, la tecnologia en la forma i condicions que se’ns presenta com a inevitable. Amb la IA i tota l’allau de novetats i eines és molt difícil no caure en el parany de córrer a adaptar-nos a la tecnologia.
Adoptar una tecnologia és “mantenir-se a si mateix com a autor de la construcció del món”. En altres paraules agafar la responsabilitat d’orientar la forma i les condicions del desplegament de la tecnologia a la societat. Una responsabilitat que cal exercir com a individus, com a organitzacions i, a través del sector públic, com societat en el seu conjunt.
L’objectiu que hauríem de perseguir, amb la IA i amb qualsevol tecnologia, és el de garantir que els avenços tecnològics derivin en un progrés social generalitzat.
Projecte Aina, una intel·ligència artificial pública, transparent, responsable i oberta
Quan vulguem anar més enllà en fer algunes demostracions i una nota de premsa, haurem de fer-nos algunes preguntes en aspectes com:
- El rendiment del sistema de IA en català, el que es coneix com a “AI language gap“. Aquesta bretxa idiomàtica (i cultural) que afecta la qualitat dels resultats i també la seguretat dels models de IA quan el nostre producte o servei no es presenta en llengües globals com l’anglès o el castellà.
- La privacitat de les nostres dades i de les dades dels usuaris i usuàries dels nostres sistemes. En moltes de les eines hi ha dubtes raonables en temes de privacitat. Els termes i condicions, si els llegim i els entenem, tampoc els podrem negociar. Per tot plegat diverses empreses prohibeixen l’ús de certes eines de IA. La millor opció és poder descarregar els models i fer les operacions en un entorn segur del que tinguem control.
- El compliment de la normativa AI Act en aspectes com la transparència sobre les dades d’entrenament dels models de IA o la capacitat d’explicar (explicabilitat) els mecanismes interns dels sistemes de decisió automatitzada basats en IA.
FONT: https://crfm.stanford.edu/2023/06/15/eu-ai-act.html
- El cost real de la IA, pensant a uns anys vista i pensant a ajustar el model de IA amb les nostres dades per tal de millorar-ne la capacitat de predicció. Aquí hem de pensar en els costos de desenvolupament i també els costos de desplegament (inferència dels models) amb un balanç entre la grandària dels models i la precisió dels resultats. En termes econòmics ens interessa tenir models més petits que es puguin ajustar al nostre context.
Per ajudar a poder donar bones respostes a alguns d’aquests reptes, és a dir, per tal de poder adoptar la IA d’una manera responsable i controlada a finals del 2020 va néixer el projecte Aina.
El projecte Aina, liderat pel Govern de la Generalitat de Catalunya i desenvolupat dins la Unitat de Tecnologies del Llenguatge del Barcelona Supercomputing Center (BSC), dota a la llengua catalana de la infraestructura oberta necessària (corpus de text i àudio, models d’IA preparats, instruccions, datasets d’avaluació, etc.) per a garantir el desenvolupament d’aplicacions basades en IA i tecnologies del llenguatge (AI/LT).
Font: https://projecteaina.cat/tech/corporatiu/
El Projecte Aina és un exemple del que representa una intel·ligència artificial pública (amb un focus en la llengua i en el desenvolupament del sector tecnològic local), transparent (amb relació a les dades i els processos d’entrenament), responsable (treballant per garantir el compliment del AI Act i facilitant l’avaluació dels models) i oberta (amb llicències obertes permissives i amb els recursos disponibles de manera oberta i gratuïta a HuggingFace i d’altres repositoris)
Us animem consultar recursos del projecte Aina
- Visitant la web https://projecteaina.cat/
- Seguint el compte de X/Twitter https://twitter.com/projecte_aina
- Revisant els continguts de l’Aina Kit – https://www.bsc.es/AinaKit
- I apuntant-vos a l’Aina Challenge – https://ainachallenge.cat/
Per estar al dia i saber com integrar els recursos d’Aina en els vostres projectes de IA/TL.
En el marc de l’estratègia Catalonia.AI el CIDAI i el BSC col·laboren estretament per tal de facilitar la transferència tecnològica del projecte Aina. Estarem encantats que ens feu arribar els vostres dubtes i suggeriments per tal de millorar en l’acompanyament en aquest viatge.
Albert Cañigueral
Transferència de tecnologia i desenvolupament d’ecosistemes pel projecte Aina
Barcelona Supercomputing Centre (BSC)