La intel·ligència artificial (IA) s’ha integrat en totes les facetes de la nostra vida sense que moltes vegades en siguem conscients. Tot i això, sempre ha existit temor a les conseqüències negatives que pot comportar, entre elles la possibilitat que acabi substituint i fins i tot “dominant” l’ésser humà.
És cert que hi ha riscos, encara que els experts coincideixen que és poc probable que els sistemes d’IA puguin igualar les capacitats dels humans a curt o mitjà termini.
Avui dia, la IA és potencialment superior a nosaltres en processos cognitius, en què es pot definir clarament el problema, el tipus de dades que cal utilitzar i els KPI a assolir. Amb una gran quantitat de dades, és una cosa que un simple PC, de vegades, pot fer millor que un home, però és un procés limitat, conegut com a “IA feble”.
Els éssers humans tenim una intel·ligència general que ens permet posar en un context més ampli la informació sensorial, resoldre problemes de diferents àrees o desenvolupar estratègies de solució, sobretot en les interaccions amb el món físic, enormement complexes per a les màquines, que en requereixen una “IA forta”. Així que podem estar tranquils.
La manera d’evitar aquests riscos és la legislació i posar regulacions a les empreses de tots els sectors. Com a exemple, es preveu que, el 2025, la IA estarà integrada al 90% de les aplicacions empresarials (si no ho està ja en un 70%). Però hi ha indústries especialment sensibles, com ara defensa, sanitat o el sector financer, que necessiten més regulació.
Els països que liderin la IA marcaran el futur de la tecnologia i milloraran significativament la competitivitat de la seva economia, per això és tan important trobar l’equilibri entre l’impuls de l’evolució per facilitar la vida de les persones i establir els límits de forma clara a la utilització que se’n fa.