Per posar context, tot i dedicar-me a les indústries creatives, en concret a la promoció d’espectacles d’entreteniment cultural en viu, soc enginyer de formació. Crec que aquesta formació em predisposa positivament a qualsevol nou desenvolupament tecnològic.
Barcelona Events Musicals, empresa de la qual soc propietari, és reconeguda per promoure el Festival Cruïlla i per ser una de les poques empreses d’entreteniment cultural que encara és de capital català. A més, és reconeguda per posar el focus en client i en dades, i per abraçar la innovació. Des del 2024 promovem i financem, juntament amb la Universitat Autònoma de Barcelona, liderada pel Centre de Visió per Computació, una càtedra de música i IA, a on hem trobat projectes de gran impacte. A títol personal, presideixo la Fundació Barcelona Music Lab, que pretén posicionar Barcelona com l’epicentre de la innovació en la indústria musical.
Abans d’exposar els meus plantejaments sobre com la IA impactarà positivament al sector musical cal que confessi que tinc profundes contradiccions al voltant de l’ús de la IA.
Sovint quan parlem d’IA parlem de la tecnologia, no dels propietaris d’aquesta. Els buscadors són una tecnologia positiva, tot i que Google pugui ser una empresa qüestionable. Les xarxes socials són una tecnologia positiva, tot i que X (Twitter), Meta o Tiktok són empreses qüestionables. La intel·ligència artificial és una tecnologia imprescindible, però tinc dubtes que Chatgpt, Claude…. milloraran la nostra societat. I aquests dubtes provenen de dues grans fonts:
La primera font de dubtes prové del fet que els creadors fa més d’un segle que viuen sota el paraigua d’un marc regulatori que protegeix els drets d’autor i que ha permès que el temps i l’esforç vinculat al procés creatiu obtingui retribucions distribuïdes temporalment segons l’ús de la seva obra. Les empreses que ens ofereixen eines d’IA han trencat unilateralment i opacament aquest marc regulatori i aquest format de retribució en benefici propi. Crec que ve un període a on gran part dels creadors no seran retribuïts per l’ús de les seves creacions, i és possible s’incrementin els desequilibris entre els quals tenen molt i els que en tenen poc. Alguns països ja promouen subsidis públics als creadors, tot i que no estic segur que sigui una bona solució.
El segon gran dubte prové que la IA que han posat a la nostra disposició, com a mínim en aquest primer estat, crec que està pensada com una xarxa social, té l’objectiu que hi estiguem connectats a ella el màxim temps possible. Està dissenyada per entretenir no per ser eficient i productiva. Tornant als símils tecnològics, els buscadors ens facilitaven informació gratuïtament a canvi de conèixer els nostres interessos i els nostres consums per oferir dades a anunciants. Les xarxes socials ens facilitaven la comunicació entre amics i coneguts gratuïtament a canvi de conèixer la nostra vida per oferir dades a anunciants. Les eines d’IA ens ofereixen una opinió poc fiable i nosaltres paguem i oferim els nostres pensaments. És la primera vegada que ens fan pagar i que compartim intimitat no fets.
Malgrat aquests dubtes, estem finançant una càtedra de música i IA, estem desenvolupant un projecte de gran impacte en el marc del CIDAI de Eurecat, del que formen part des del 2023, i estem hipermotivats i orgullosos de la feina feta. Considerem que podem incorporar alguns casos d’ús de la IA que generin un impacte positiu.
La música és una de les poques activitats no vitals que forma part del dia a dia d’una gran majoria de persones, i sempre s’ha mostrat com una early adopter tecnològic. El streaming va començar per la música, i ara entre els primers grans casos de gran impacte de la IA està la creació musical.
Dins de la càtedra amb UAB-CVC hi ha un cas d’ús d’IA magnífic. Un entusiasta grup d’investigadors de la UAB té un projecte de reconeixement de partitures antigues. Gràcies a aquest projecte he descobert que Catalunya disposa de centenars de milers de partitures de compositors catalans, d’un període entre el segle XIV i segle XVIII, que no han estat interpretades durant centenars d’anys, perquè els documents trobats requereixen una dificultosa tasca d’interpretació. En realitat estem parlant de partitures manuscrites que podríem equiparar a jeroglífics. A Catalunya podríem tenir un Bach o un Mozart desconegut perquè fa segles que ningú interpreta la seva obra. Aquest projecte faria aflorar un patrimoni musical d’un valor incalculable, i crec que pot incorporar un model de negoci escalable.
Un altre exemple és el projecte que estem desenvolupament amb el CIDAI. Estem generant una eina que ajudi a gestionar audiències de consum cultural. En aquest projecte hi participen la UPC-IDEAI, CVC i Eurecat i és un gran exemple de col·laboració publicoprivada. El projecte pretén singularitzar l’experiència dels consumidors culturals tant en la comunicació, millorant l’efectivitat de les campanyes, els textos i els gràfics, com optimitzant l’oferta artística. Crec que la gestió d’audiències acabarà sent una disciplina acadèmica de gran impacte a totes les indústries, i aquest projecte podria ser un bon cas d’ús.
No podria oblidar-me de mencionar el treball artístic que està realitzant en Carles Marigó, pianista i compositor català, amb la IA de creació musical de la Goldsmiths Universtity de Londres. En Carles Marigó ha vingut explorant l’ús de la IA en els seus espectacles en directe utilitzant-la com un instrumentista més. És un dels primers casos d’ús d’IA en directe amb un resultat espectacular, que dista de l’experimentació pura.
Aquests són només tres exemples sobre com la IA aplicada en l’entorn musical genera un impacte positiu, però n’hi ha molts més. Tenim la sort de disposar a Barcelona i a Catalunya d’un gran ecosistema d’investigadors, d’innovació i d’indústries creatives que és únic al món. La música ha estat l’única disciplina que ha rebut finançament per dues càtedres i totes dues estan a Catalunya.
Costa molt aconseguir lideratges internacionals, però la indústria musical catalana ja és líder. Aprofitem-ho!
