Tot just fa dos anys començàvem a experimentar amb eines d’intel·ligència artificial (IA) generativa destinada al gran públic. Avui en fem ús diari, amb una barreja de fascinació per les seves capacitats i d’inquietud vers els seus riscos. La IA ja és present en gairebé tots els sectors econòmics i àmbits socials, i el seu impacte creix sense aturador: es preveu que el mercat global d’aquesta tecnologia s’enfili dels 174.000 milions d’euros el 2023 fins als 4,4 bilions d’euros el 2033, és a dir, multiplicat per 25 en només una dècada. I s’estima que un 86% d’empreses d’arreu del món compten que la IA transformarà el seu negoci abans de 2030.
Fent un cop d’ull al mapa mundial, i simplificant-ho, hi podem identificar tres models d’aproximació a la IA: el nord-americà, dominat per grans companyies tecnològiques amb un poder de mercat enorme; el xinès, marcat per un control estatal intensiu; i el que podríem anomenar “via europea”, encara en construcció, on la innovació digital s’alinea amb els valors democràtics i la defensa dels drets fonamentals.
Ens trobem en un moment clau per definir el paper que Catalunya ha de jugar en el desplegament de la IA. La visió del Govern és clara: no es tracta només d’adaptar-nos-hi, sinó de contribuir, de manera activa i decidida, a construir aquesta via cap a la sobirania tecnològica europea i consolidar l’ecosistema d’IA català com un referent internacional d’excel·lència, valor afegit i confiança social.
L’aposta per la IA responsable (és a dir, ètica, sostenible, inclusiva, fiable, segura, resilient) requereix facilitar la recerca, desenvolupament i adopció d’innovació que aporti valor i competitivitat al teixit productiu, impulsar un ús avançat de dades i IA en l’administració pública per millorar l’eficiència i la qualitat dels serveis públics, i capacitar la ciutadania per a fomentar un ús crític i conscient de la tecnologia.
L’any 2020 el Govern de Catalunya va aprovar l’estratègia “Catalonia.AI”. Ha plogut molt des d’aleshores, al país: s’ha triplicat el nombre d’empreses que ofereixen solucions d’IA, el volum de negoci vinculat a aquesta tecnologia ha crescut un 60% i el sector ja aporta l’1% del PIB català. Catalunya és seu d’un ecosistema emprenedor i permeable a la innovació, que connecta amb les necessitats del teixit productiu, format en bona part per micro, petites i mitjanes empreses, i compta amb un sistema de recerca i uns centres tecnològics a l’avantguarda de les tecnologies digitals avançades. Només cal parar atenció a les entitats públiques i privades que formen part del CIDAI per entendre on som.
Però el món està canviant. Els contextos tecnològic, geopolític, socioeconòmic o mediambiental, indissociables de la IA, viren i des del Govern de Catalunya, amb l’ecosistema, hem d’entomar i liderar el camí de la IA made in Catalonia. Mentre atenem el present, aixequem la mirada cap al 2030 amb la visió d’identificar i impulsar aquells àmbits on l’oferta tecnològica catalana en IA és capdavantera i aquells sectors en què l’adopció d’IA és estratègica per a Catalunya. Un impuls que demana:
- Generació de coneixement i de talent: a través d’iniciatives com el Pacte Nacional per al Talent Digital, un gran pacte de país que ha de permetre doblar el nombre de professionals digitals per tal d’assolir l’equilibri entre l’oferta i la demanda de talent digital a Catalunya l’any 2030. També, l’acció divulgativa del CIDAI i els programes formatius i d’acceleració d’RDI en el marc d’AIRA.
- Infraestructura i governança de dades: amb iniciatives com el Projecte Aina per oferir recursos d’IA i tecnologies de llenguatge en obert i en català, les AI Factories per acostar la supercomputació a les empreses, un centre demostrador d’espais de dades o l’estratègia del Govern per promoure la implantació de centres de dades a Catalunya.
- Ètica i regulació: mitjançant eines com el Model PIO de l’OEIAC, un sistema d’auto-avaluació d’accés obert que facilita l’alineament ètic i legal de les solucions d’IA, i aliances com la DETA, on col·laboren regions d’arreu del món que no només són capdavanteres en el desenvolupament i adopció d’IA sinó que aposten per la IA responsable.
- Col·laboració públic-privada: a través de programes com el DIH4CAT i iniciatives com la DCA per connectar la demanda amb l’ecosistema d’innovació tecnològica, i projectes d’impacte com els del CIDAI en què col·laboren entitats públiques i privades.
Catalunya té les capacitats l’entorn i la visió per situar-se al capdavant de la IA responsable, IA made in Catalonia. Som-hi.
