La intel·ligència artificial ha entrat, de manera definitiva, en una fase de maduresa. Després d’uns anys marcats pel hype, pels grans models i per una narrativa centrada gairebé exclusivament en la potència tecnològica, el 2025 es consolida com l’any en què el focus es desplaça cap a qüestions estructurals: la governança, la responsabilitat, l’estratègia, la sostenibilitat i el valor públic.
Els articles publicats al blog del CIDAI al llarg d’aquest any reflecteixen amb claredat aquest canvi de paradigma, que també es veu confirmat pel gran nombre de propostes presentades com a casos d’èxit a l’AI Congress Barcelona. En conjunt, aquestes contribucions evidencien una evolució clara del debat: la IA ja no es valora només pel que és capaç de fer, sinó per com s’integra de manera responsable en entorns reals.
A partir de les activitats de divulgació impulsades pel CIDAI durant el 2025, podem concloure que el debat ja no pot quedar-se en la fascinació per les capacitats dels sistemes, sinó que ha d’abordar com aquests sistemes s’incorporen en processos de decisió amb impacte social i econòmic. A continuació, es presenta un breu resum i anàlisi d’aquesta evolució al llarg de l’any.
El desplegament de la IA en contextos reals posa en evidència una veritat incòmoda però inevitable: un model pot ser tècnicament excel·lent i, alhora, inadequat per a la presa de decisions. Es més, segons l’estudi del MIT: State of AI in Business 2025, el 95% dels pilots d’IA generativa estan fallant a las companyies. Cal tenir en compte que aquest estudi es basa en empreses dels Estats Units i que, en la majoria dels casos, aquests projectes pilot basats en IA no tenen un impacte directe en els comptes de resultats de les empreses analitzades.
En entorns complexos, la confiança no es deriva únicament de la precisió dels models, sinó de la capacitat d’interconnectar-los amb els processos empresarials i a la vegada explicar, justificar i contextualitzar els resultats. Aquesta aproximació és especialment rellevant en el marc europeu, on la legitimitat de la tecnologia està estretament vinculada a la transparència i a la rendició de comptes.
En definitiva, la IA només pot escalar de manera sostinguda si és percebuda com una eina fiable i governable, i no com un artefacte opac.
Un altre element central del debat de 2025 és la revisió de la utilitat dels grans models de llenguatge, motors essencials de la IA generativa. Tot i els avenços innegables que aquestes tecnologies han aportat, els articles del CIDAI posen en valor models més petits, especialitzats, eficients i adaptats a aplicacions i contextos concrets. Aquest gir no és només tècnic, sinó profundament estratègic. La sostenibilitat energètica, el control dels costos, la protecció de dades i la capacitat de desplegar solucions pròpies esdevenen factors clau per a la sobirania tecnològica. Iniciatives com les AI Factories o projectes europeus com el DIH4CAT responen precisament a aquesta necessitat de dotar el teixit productiu d’infraestructures, coneixement i capacitat d’acció.
Des de Catalunya, l’Estratègia Catalunya IA 2030 representa una aposta clara per una IA arrelada al territori, connectada amb la recerca, orientada a les pimes i alineada amb les polítiques públiques. No es tracta només d’adoptar tecnologia, sinó de construir capacitats, talent i innovació al nostre entorn.
La qüestió de la delegació de decisions és probablement una de les més madures, com també més delicades, que apareixen als articles del CIDAI. El 2025 deixa clar que la pregunta ja no és si delegarem en la IA, sinó fins a quin punt, en quines condicions i amb quins mecanismes de control.
L’explicabilitat esdevé un requisit funcional, no un simple afegit ètic. Sense capacitat d’interpretació no hi ha supervisió efectiva, i sense supervisió no hi ha responsabilitat. En sistemes que intervenen en decisions rellevants, el criteri humà no pot ser substituït, sinó que s’ha de reforçar amb l’ús d’aquestes tecnologies.
Això implica reconèixer explícitament els límits dels models, dissenyar processos híbrids de decisió i assumir que l’error, tan humà com algorítmic, forma part del sistema. La maduresa tecnològica consisteix, precisament, a saber gestionar aquests límits de manera conscient i responsable.
El 2025 no representa el final del camí, sinó l’inici d’una etapa més exigent. Una etapa en què la IA deixa de ser una promesa per convertir-se en una infraestructura crítica per a la societat i l’economia. És en aquest context que Catalunya i Europa tenen l’oportunitat i la responsabilitat de liderar un model d’intel·ligència artificial ètic, humà i estratègicament sòlid, capaç de generar confiança, valor públic i sobirania tecnològica.
