L’ús creixent de la intel·ligència artificial generativa dins les organitzacions està donant lloc a un fenomen conegut com a Shadow AI. Aquest concepte fa referència a la utilització d’eines d’IA per part dels treballadors sense supervisió o aprovació formal dels departaments de TI o ciberseguretat. La facilitat d’accés a plataformes com ChatGPT, Claude, Gemini o Copilot està provocant que molts professionals incorporin IA als seus fluxos de treball de manera informal, sovint prioritzant la productivitat immediata per davant dels criteris de governança o seguretat.

Diversos estudis recents evidencien la magnitud del fenomen. Segons anàlisis publicades recentment, prop de la meitat dels treballadors utilitza eines d’IA sense aprovació de l’empresa, sovint a través de versions gratuïtes que no disposen de garanties de seguretat,  i en molts casos hi introdueixen informació sensible com dades de clients, documentació interna o propietat intel·lectual. Aquest ús descontrolat no respon necessàriament a comportaments maliciosos, sinó a factors com la facilitat d’accés a aquestes eines, la pressió per augmentar la productivitat i la manca d’alternatives corporatives homologades. En aquest context els riscos associats al Shadow AI són múltiples, des de l’exposició no controlada de dades corporatives en plataformes externes, amb potencials impactes en privacitat, ciberseguretat o compliment regulatori, fins a la dificultat per garantir la traçabilitat, l’auditoria i el control dels processos empresarials en entorns cada vegada més digitalitzats i automatitzats.

Aquest escenari posa de manifest un canvi profund en la manera com la IA s’incorpora a les organitzacions. La intel·ligència artificial ja no entra únicament de forma planificada des dels departaments tecnològics, sinó també de manera orgànica a través dels propis usuaris, sovint més ràpid que els mecanismes de control existents. En aquest context, la governança de la IA esdevé un repte estratègic per a les empreses, que hauran d’evolucionar cap a models que combinin supervisió, adaptabilitat i integració segura d’aquestes eines. Diversos marcs internacionals, com el NIST AI Risk Management Framework, destaquen precisament la necessitat d’establir estructures de governança, supervisió humana, control del risc i mecanismes d’auditoria per garantir un desplegament responsable i fiable de la IA dins les organitzacions.

El Govern posa en marxa un programa de formació massiu perquè més de 250.000 professionals públics aprenguin a utilitzar la IA de manera activa, segura i responsable. La iniciativa vol que la tecnologia no sigui només una eina puntual, sinó una competència transversal dins l’Administració. En paral·lel, la indústria catalana accelera l’adopció d’IA, robòtica, visió artificial i automatització avançada, amb aplicacions com inspecció, manteniment predictiu o optimització de processos. La IA s’està convertint en una infraestructura clau tant per modernitzar els serveis públics com per reforçar la competitivitat industrial.

La IA comença a tenir un paper destacat en l’àmbit educatiu, especialment com a suport per reduir tasques administratives del professorat, preparar materials, planificar classes o adaptar continguts. Tot i el seu potencial per alliberar temps docent, també planteja preguntes sobre supervisió, qualitat dels resultats i responsabilitat professional. Al mateix temps, el BSC impulsa el Creative Intelligence Lab, un espai pioner que combina art, ciència, supercomputació i IA. La IA ja no només automatitza processos, sinó que també obre noves formes de recerca, creativitat i col·laboració entre disciplines.

L’AI Index 2026 de Stanford mostra que la IA continua avançant ràpidament, amb models cada cop més capaços en raonament, ciència, llenguatge i tasques multimodals. L’informe també apunta que la indústria té un paper dominant en el desenvolupament dels models més potents i que l’adopció de la IA creix en empreses i institucions. Però aquest progrés també comporta riscos: Anthropic alerta que models avançats poden arribar a detectar i explotar vulnerabilitats de ciberseguretat complexes. Aquestes notícies posen de manifest la doble cara de la IA de frontera: grans oportunitats d’innovació, però també una necessitat urgent de reforçar la seguretat, l’avaluació i la governança.

Anthropic defensa que el debat sobre la IA no pot quedar només en mans de les empreses tecnològiques, perquè les decisions sobre models avançats tenen implicacions socials profundes i requereixen veus externes. Google, per la seva banda, transforma el cercador cap a una experiència basada en respostes generades amb IA, cosa que pot canviar com accedim a la informació i com es posicionen els continguts a internet. Finalment, SwissCognitive adverteix que molts productes presentats com a “agents d’IA” són només automatitzacions sofisticades, no sistemes realment autònoms. En conjunt, s'evidencia que la IA està redefinint tant la governança tecnològica com la manera de buscar, decidir i treballar.