En la recent edició del Fòrum Econòmic Mundial de Davos 2026, celebrada del 19 al 23 de gener de 2026, la intel·ligència artificial va ocupar un paper central i es va consolidar com un dels eixos més recurrents entre líders polítics, empresarials i acadèmics. Les discussions van combinar l’optimisme pel potencial transformador amb una lectura cada vegada més infraestructural del fenomen. En aquest context, Jensen Huang (NVIDIA) va defensar que la IA representa un canvi de plataforma comparable a internet i que el seu impacte dependrà de la capacitat d’escalar energia, computació i infraestructura industrial a escala global. Alhora, Cristiano Amon (Qualcomm) va subratllar el desplaçament de la IA més enllà del núvol cap a dispositius i entorns físics (edge o physical AI), ampliant els casos d’ús però incrementant també les exigències en centres de dades i sistemes d’infraestructura.

El debat va incorporar igualment qüestions de governança, regulació i impacte socioeconòmic. Yoshua Bengio va alertar del risc de concentració del poder de la IA en poques empreses i països, i va insistir en la necessitat d’alinear-ne el desenvolupament amb valors humans i responsabilitat col·lectiva. En la mateixa línia, Satya Nadella va advertir que, si la IA no es tradueix en guanys de productivitat generalitzats i en una transformació positiva del mercat de treball, mitjançant la reconfiguració de perfils professionals i l’impuls de la formació i la requalificació, podria acabar percebent-se com una bombolla tecnològica i perdre legitimitat social.

En definitiva, Davos 2026 va reforçar la idea que la IA ja no és només una innovació tecnològica, sinó un factor estructural que condicionarà decisions econòmiques, polítiques i socials durant la pròxima dècada.

La transformació dels formularis i tràmits de la Generalitat cap a models més accessibles i centrats en l’usuari exemplifica com la IA pot actuar com a palanca de modernització democràtica quan s’aplica amb criteris de confiança, inclusió i servei públic. Aquest enfocament connecta directament amb la missió del CIDAI: traslladar capacitats avançades d’IA a casos d’ús reals amb impacte social, especialment en l’àmbit públic.

Aquest esforç requereix, però, una base tecnològica robusta. En aquest sentit, l’ampliació de les infraestructures EuroHPC, amb participació d’actors clau com el BSC, reforça la sobirania europea en supercomputació i IA. És aquesta combinació —casos d’ús concrets i capacitat de càlcul d’alt nivell— la que permet a l’ecosistema català avançar de manera coordinada cap a una IA útil, responsable i escalable.

La feina de Dynatrace amb observabilitat basada en IA mostra com les dades en temps real i els sistemes intel·ligents s’han convertit en una capa crítica per entendre i optimitzar entorns digitals complexos. Aquest mateix model d’innovació aplicada es trasllada a l’àmbit físic amb el nou complex d’economia blava del Port de Barcelona, que neix com un espai per integrar tecnologia, sostenibilitat i indústria. Aquí, la IA pot jugar un paper clau en logística, gestió energètica o monitoratge ambiental, ampliant l’abast de l’ecosistema CIDAI cap a sectors estratègics vinculats al territori i al futur sostenible.

L’obertura de ChatGPT a models publicitaris evidencia que la IA entra en una nova fase de maduresa econòmica, on la sostenibilitat dels models i la governança del seu ús passen a primer pla. Aquesta evolució planteja preguntes clau sobre incentius, transparència i impacte, aspectes que el CIDAI aborda quan acompanya organitzacions en la integració responsable de sistemes d’IA.

En paral·lel, el Universal Commerce Protocol (UCP) de Google apunta cap a un futur de comerç agentic, on agents d’IA poden operar de manera autònoma en entorns econòmics digitals. Aquest canvi de paradigma reforça la necessitat d’ecosistemes com el CIDAI, capaços de connectar tecnologia, regulació i teixit empresarial per garantir que aquestes noves formes de comerç siguin fiables, interoperables i alineades amb els valors europeus.

L’autorització del vehicle autònom de Mobileye per circular en entorns reals simbolitza el pas definitiu de la IA cap al món físic, on la seguretat, la validació i la confiança són determinants. Aquesta mateixa lògica s’estén a la robòtica: la col·laboració entre DeepMind i Boston Dynamics per desenvolupar robots de nova generació mostra com la IA comença a prendre decisions en entorns dinàmics i no estructurats. Un escenari on l’ecosistema català —amb centres com el CVC, la UPC o Eurecat— i el CIDAI poden jugar un paper clau en posicionar Catalunya com a referent en IA física, robòtica i sistemes autònoms responsables.