Durant els primers anys de la IA generativa, l’atenció s’ha centrat principalment en el desenvolupament de models dia rere dia més potents. Tanmateix, el 2026 està evidenciant un canvi de paradigma: la competitivitat en intel·ligència artificial depèn cada vegada més de la infraestructura que la fa possible. La capacitat de computació, els semiconductors avançats, els centres de dades, l’accés a l’energia i els serveis al núvol s’han convertit en actius estratègics per al desenvolupament econòmic i tecnològic.

Malgrat les importants inversions en la fabricació de xips i infraestructura de computació per a la IA realitzades durant els darrers anys, la cadena de subministrament continua condicionada per colls d'ampolla en components crítics, com la memòria d’alt ample de banda (HBM) i els processos avançats de fabricació, mentre que la producció dels semiconductors més avançats continua concentrada en un nombre reduït de fabricants.

Aquest nou escenari ha desencadenat una cursa global per assegurar els recursos necessaris per desplegar la IA a gran escala. Els Estats Units estan impulsant inversions multimilionàries en centres de dades, capacitat de computació i infraestructures d’IA, mentre que la Xina continua reforçant la seva autosuficiència tecnològica mitjançant fortes inversions en la indústria dels semiconductors i el desenvolupament de la seva pròpia infraestructura digital. Paral·lelament, la Comissió Europea ha reforçat la seva estratègia de sobirania tecnològica amb noves iniciatives per incrementar la capacitat europea en xips, computació i infraestructures d’IA, amb l’objectiu de reduir la dependència de proveïdors externs i reforçar la competitivitat del continent.

El protagonisme creixent de la infraestructura evidencia que la IA deixa de ser únicament una capa de software per convertir-se en un actiu estratègic de caràcter industrial i geopolític. En aquest context, el control de la infraestructura serà un factor determinant per innovar, escalar i competir. Per a les organitzacions, això implica anar més enllà de l’elecció dels models: també cal entendre les dependències associades a la computació, les dades i els proveïdors tecnològics, així com l’impacte que poden tenir sobre la seva capacitat de creixement i adaptació a llarg termini.

Catalunya avança en la incorporació de la intel·ligència artificial a àmbits amb un impacte directe sobre la societat i l’economia. La jornada de Vall d’Hebron posa en relleu el valor de les dades per millorar la recerca, la gestió i l’atenció sanitària, mentre que Eurecat exemplifica com el coneixement tecnològic es pot transformar en solucions aplicables a les empreses. Aquesta connexió entre dades, recerca i transferència tecnològica és clau per consolidar un ecosistema d’innovació competitiu i orientat a resultats.

La intel·ligència artificial està redefinint tant la manera d’accedir a la informació com la capacitat dels territoris per competir globalment. L’evolució dels cercadors cap a agents capaços d’interpretar necessitats i executar accions anticipa un canvi profund en els serveis digitals, mentre Catalunya reforça la seva projecció amb més exportacions i un ecosistema creixent de start-ups. El repte serà convertir aquest dinamisme empresarial en més innovació pròpia, atracció de talent i capacitat d’internacionalització.

Disposar d’infraestructures de càlcul avançat s’ha convertit en un factor estratègic per al desenvolupament de la intel·ligència artificial. La futura gigafactoria de Móra la Nova ampliarà la capacitat per entrenar i desplegar models d’IA, mentre que el centre de computació quàntica de Barcelona obrirà noves possibilitats per abordar problemes d’alta complexitat. Aquestes inversions reforcen el posicionament de Catalunya en tecnologies clau i poden contribuir a reduir dependències externes i atraure nous projectes d’innovació.

L’avenç de la IA amplia tant les possibilitats de l’automatització com els riscos associats als sistemes més potents. Boston Dynamics mostra com els robots humanoides poden aprendre i adaptar-se a tasques industrials cada vegada més complexes, mentre que Anthropic proposa un marc per avaluar els intents de superar les barreres de seguretat dels models. Aquests desenvolupaments evidencien que l’evolució de la IA haurà de combinar més autonomia i capacitat d’actuació amb mecanismes sòlids de control, protecció i confiança.

El creixement accelerat de la intel·ligència artificial obliga a revisar com es manté el control humà sobre les seves decisions. L’AI Index 2026 reflecteix l’augment de les capacitats, la inversió i l’adopció de la IA, mentre que l’enfocament human-in-the-loop qüestiona si la supervisió humana és realment efectiva en sistemes cada vegada més autònoms. Mantenir les persones en el procés només aporta garanties quan disposen de prou informació, temps i autoritat per intervenir de manera significativa.