El projecte Assistència intel·ligent a la descripció contextualitzada de fotos per notícies obre la porta a una nova manera d’entendre el periodisme visual. Gràcies als models multimodals generatius, s’explora com crear peus de foto i descripcions que milloren l’accessibilitat i enriqueixen la informació. Una iniciativa innovadora amb 3Cat que revela com la IA pot canviar l’ofici periodístic, i que convida a aprofundir en els resultats a través del següent informe.

El projecte Aplicació de la IA en serveis de mobilitat amb l’AMB (AIDA) mostra com la intel·ligència artificial pot transformar el transport urbà. Mitjançant l’anàlisi i predicció de la demanda de l’Aerobús, es plantegen solucions innovadores per fer el servei més eficient i adaptat a les necessitats reals de la ciutadania. Els resultats aporten una visió pionera sobre la mobilitat intel·ligent i conviden a descobrir en detall el potencial d’aquestes tecnologies.

La seguretat en la intel·ligència artificial generativa ha esdevingut molt important perquè aquestes eines, tot i ser molt potents, també poden ser utilitzades de manera indeguda. Entre els riscos més comuns hi ha que els models revelin informació confidencial sense voler, que siguin manipulats amb prompts maliciosos per executar accions no previstes, o que s’utilitzin per generar notícies falses, correus de phishing més creïbles o fins i tot codi amb vulnerabilitats ocultes. Organismes internacionals ja han començat a establir guies per afrontar aquests reptes: per exemple, el NIST als Estats Units va publicar al 2024 un perfil específic de riscos per a la IA generativa, OWASP manté un llistat de les deu vulnerabilitats més freqüents en aplicacions basades en grans models de llenguatge, i l’agència europea ENISA alerta sobre l’augment de ciberamenaces associades a aquests sistemes. Aquestes referències ajuden governs i empreses a entendre que la IA no només ha de ser innovadora, sinó també segura i fiable.

Per reduir aquests riscos, les autoritats recomanen aplicar el principi de “seguretat des del disseny”. Això significa, per exemple, posar filtres que evitin que un model generi informació perjudicial, revisar regularment com respon davant intents de manipulació o limitar la quantitat de dades sensibles que pot gestionar. També s’aconsella formar equips d’experts que facin red teaming (és a dir, proves simulades d’atac) per detectar vulnerabilitats abans que ho facin els ciberdelinqüents. Es destaca la importància de vigilar l’ús de plugins i eines externes, controlar l’accés dels usuaris i mantenir registres d’auditoria. En definitiva, la seguretat en la IA generativa no es tracta només de tecnologia, sinó de combinar bones pràctiques, supervisió contínua i responsabilitat compartida entre desenvolupadors, empreses i reguladors.

Catalunya reforça el seu lideratge en innovació digital amb iniciatives que connecten tecnologia i impacte social. L’app Notebloc, creada a Barcelona, ha convertit el mòbil en un escàner intel·ligent utilitzat per milions d’estudiants arreu del món, mentre que la start-up Megaprofe impulsa un ús pedagògic i responsable de la intel·ligència artificial a les aules. Ambdues propostes exemplifiquen com l’ecosistema tecnològic català transforma reptes educatius en solucions concretes que promouen un aprenentatge més accessible, segur i adaptat al futur digital.

Barcelona consolida el seu lideratge europeu en intel·ligència artificial: és la 3a ciutat del món i la 1a de la UE en captació de projectes d’inversió estrangera en IA el 2024, segons l’informe Global Location Trends 2025 d’IBM, en un ecosistema amb 160 hubs tecnològics i milers de llocs de treball de nova creació. Paral·lelament, la recerca catalana continua marcant agenda: un estudi publicat a Science amb participació de la UAB i el CVC identifica els factors ecològics i de visibilitat que expliquen quan el camuflatge o els senyals d’advertència funcionen millor com a estratègies antidepredació, combinant experimentació global i modelatge de visió d’ocells. Junts, aquests avanços reforcen un posicionament de país que atrau inversió, genera talent i impacte científic amb vocació internacional.

L’ecosistema global d’IA fa un salt d’escala amb aliances que redefineixen la infraestructura del futur: OpenAI i NVIDIA acorden desplegar almenys 10 GW en nous centres de dades —amb inversions associades de fins a 100.000 M$ i la primera fase prevista per al 2n semestre de 2026— per impulsar la nova generació de models, mentre que l’acord d’OpenAI amb Oracle, valorat en 300.000 M$ i amb 4,5 GW de capacitat a partir de 2027, situa el còmput com a columna vertebral de la competitivitat digital a escala planetària. Un moviment que confirma la velocitat del cicle d’innovació i obre oportunitats estratègiques per a l’atracció d’inversió, talent i recerca aplicada.

La cursa per dominar la generació multimodal d’IA entra en una nova fase amb els últims anuncis de Google i OpenAI. Google ha obert al públic la seva Gemini Image API, que permet crear imatges a partir de text amb control de resolució, estils i fidelitat visual dins el seu ecosistema de desenvolupament. Paral·lelament, OpenAI presenta Sora 2, la nova generació del seu model de vídeo, capaç de generar seqüències llargues, coherents i d’alta qualitat a partir d’instruccions textuals. Aquests avenços confirmen l’acceleració del camp de la intel·ligència artificial generativa i la seva convergència entre text, imatge i moviment, amb implicacions directes per a sectors creatius, educatius i industrials.