La intel·ligència artificial (IA) i les tecnologies quàntiques representen dues àrees científiques disruptives a l’actualitat, i la seva convergència està obrint camins nous per a la recerca i la indústria. En l’àrea de les tecnologies quàntiques es destaquen quatre àmbits estratègics: la computació quàntica, basada en qubits capaços de representar múltiples estats alhora, ofereix una potència de càlcul destinada a resoldre problemes impossibles per als ordinadors clàssics, la comunicació quàntica, que desenvolupa protocols i dispositius per garantir transmissions inviolables i avançar cap a un futur internet quàntic segur, la detecció quàntica, amb sensors d’una precisió sense precedents aplicables a camps com els diagnòstics mèdics o control industrial, i la simulació quàntica, que permet reproduir amb gran exactitud processos físics, químics i biològics complexos.

En aquest escenari,  l’Estratègia Nacional de Tecnologies Cuàntiques 2025-2030, aprovada el passat mes d’abril, preveu  una inversió pública de prop de 800 milions d’euros provinents de fons FEDER i del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència. L’objectiu és consolidar un ecosistema nacional en tecnologies quàntiques, alhora que es fomenta la transferència tecnològica cap a la indústria. A aquesta aposta institucional s’hi suma la notícia de l’empresa  Multiverse Computing que ha aixecat 189 milions d’euros aquest estiu per desenvolupar software quàntic capaç de comprimir models d’IA, amb un suport addicional de 59 milions d’euros del Govern espanyol.

La intel·ligència artificial (IA) i la tecnologia quàntica poden complementar-se mútuament per impulsar avenços científics i tecnològics de forma bidireccional: d’una banda la IA pot facilitar el control automatitzat de sistemes quàntics i el desenvolupament d’algoritmes per a la computació i la comunicació quàntiques, mentre que de l’altra, la computació quàntica pot millorar aplicacions d’IA, com ara l’entrenament de xarxes neuronals i el disseny de nous algoritmes d’aprenentatge automàtic.

Catalunya consolida el seu paper com a pol d’innovació en l’àmbit digital i de la intel·ligència artificial. El projecte Active Motion AI, liderat per Rockfit, exemplifica com les empreses catalanes capten fons europeus per desenvolupar solucions que combinen IA, salut i gamificació per fomentar l’activitat física i millorar el benestar ciutadà. Paral·lelament, iniciatives com Galàxia, la plataforma oberta que reuneix centenars d’eines digitals en català, mostren que la transformació tecnològica també pot ser una oportunitat per reforçar la sobirania lingüística i cultural. Ambdós projectes reflecteixen un model propi que vincula la innovació amb l’impacte social i territorial, demostrant que el progrés digital pot anar de la mà de la inclusió, la identitat i la qualitat de vida.

Catalunya es confirma com a actor clau en el nou mapa de la tecnologia aplicada al medi ambient i la mobilitat. La startup catalana Spascat, des del Masnou, ha entrat al mercat italià amb la seva tecnologia Sorraline, que permet monitorar l’estat de les platges mitjançant imatges de satèl·lit, una solució sostenible i precisa que s’integra ara amb la plataforma italiana Coste360. Al mateix temps, la multinacional automovilística xinesa Chery obrirà un centre d’investigació i desenvolupament a Cornellà de Llobregat aquest tardor, amb una superfície de 2.000 m² dedicada a adaptar vehicles al mercat europeu, especialment en el disseny i adequació de carrosseries. Ambdues iniciatives exemplifiquen com Catalunya atrau inversions internacionals i al mateix temps genera innovació local amb impacte social i ambiental tangible.

Catalunya i Europa es mouen en un escenari on la interfície d’accés al coneixement i els serveis digitals canvia de mans: d’una banda, OpenAI presenta GPT-5, un model unificat que eleva el llistó en programació, llenguatge natural i raonament multimodal; de l’altra, Meta accelera la informàtica vestible amb unes ulleres intel·ligents de 800 $ amb pantalla integrada i polsera neural per a gestos, situant la capa “post-smartphone” cada cop més a prop del dia a dia. Junts, aquests moviments apunten a un nou equilibri: la potència dels models fundacionals no només millora el que fem a la xarxa, sinó que, combinada amb dispositius lleugers i persistents, redefineix com hi accedim, amb implicacions directes per a la sobirania tecnològica, la privadesa i l’obertura d’ecosistemes digitals.

La frontera entre creació i tecnologia continua difuminant-se. Google ha presentat Opal, una eina que permet descriure, crear i compartir miniaplicacions d’IA de manera intuïtiva, democratitzant l’accés a la programació i obrint la porta a un ecosistema més col·laboratiu i creatiu. Paral·lelament, un estudi coordinat per la UAB mostra que la música generada per IA pot provocar respostes emocionals fins i tot més intenses que la composta per humans, amb implicacions per a la producció audiovisual i l’experiència cultural. Aquests avenços apunten cap a un futur on la IA no només és eina de productivitat, sinó també d’expressió i emoció, redefinint la relació entre tecnologia i creativitat.